Jacob

Fornalutx, primavera de 2008

Primavera que arriba a la muntanya i capgira els cossos dels éssers, que habiten per les crestes de la Serra de Son Torrella, tocats per els vents del nord continental, fent que les sensibles flors de les petites plantes dansin un ritme estressant. Bucòlica i malvada estampa que l'arribada de la primavera reinicia any rere any.

El pensament demana una articulació més pausada i els actes és superposen al ritme de l'estació. El taller és renova i les mirades vigilen els delicats moviments que deixa la matèria pensada.

Els pagesos cremen tot vegetal que podrà pertorbar un territori que demana inseminar, escampant les cendres, deixant la possibilitat de fertilitzar la terra. Fent tradició i fum.

I si el taller és tradició i fum?

Meditaré i cercaré aquella música que pugui portar-me a l'Abril dels nostres somnis.

 Fornalutx, Març de 2008

Avui he pujat a la ciutat de Palma, (una manera de dir, que tenim els que habitem a la Serra de Tramuntana de Mallorca) per observar el shabat a la sinagoga. El rabí  Shaul Friberg marxa a fer feina a Alemanya i em volia acomiadà del que durant uns anys ha estat el rabí de la petita comunitat jueva mallorquina. La ciutat estava entre els preparatius de la processó del divendres sant i les premudes d'un cap de setmana. La sinagoga respirava l'aire d'haver passat la celebració de Purim i les petites deixalles s'escampaven per una estança nostàlgica. Poca gent per celebrar un shabat que arribava desprès d'una festa tan especial per el món jueu. Tot plegat m'ha fet meditar amb els rituals de les religions ancestrals; uns acompanyant a un condemnat a mort i altres recordant al maleït Hamán. Desitjava tornar a casa i mirar la lluna, avui velada per el vent del nord.    

Carolee Schneeman Interior Scroll 1975
performance

Carolee Schneemann en un moment de la seva vida, l'any 1975, va escriure L'escola de Vulva. Una biografia condensada d'afirmacions i negacions. Una artista que utilitzava el seu cos com a matèria de sensacions i la seva ment com a precursora d'un art essencialment femení.

Vulva va a escola i descobreix que ella no existeix
Vulva va a l'església i descobreix que és obscena

Vulva desxifra a Lacan i Baudrillard i descobreix que ella és només un signe, una significació del buit, de l'absència, de lo que no és masculí...(se li lliura un llapis  per que prengui nota...)

Vulva descodifica la semiòtica constructivista feminista i se n'adona de que ella no te cap sentit autèntic ; fins i tot les seves sensacions eròtiques han estat construïdes per projeccions patriarcals, imposicions i condicionaments...

Vulva llegeix biologia i entén que ella es una amalgama de proteïnes i hormones de oxitocines que governen tots els seus desitjos...

Vulva estudia a Freud y entén de que tindrà que transferir els seus orgasmes de clítoris a la seva vagina...
Vulva llegeix a Masters y Johnson i entén que els seus orgasmes vaginals no han estat mesurats per cap instrument  i  que ella només experimentarà orgasmes amb el clítoris...

Vulva llegeix Off Our Backs i explora el tribalisme; a les hores sospira per las aspres barbes de dos díes de l'altre gènere, les seves mans llargues i la seva insistent verga ...

Vulva llegeix a Gramsci i a Marx per  examinar els privilegis de la seva condició cultural...
Vulva interpreta els textos del feminisme essencialista i pinta el seu rostre amb la seva sang menstrual, udolant quan hi ha lluna plena...

Vulva reconeix els seus símbols i noms en els grafitis : tall, figa, conill, coa, llavor, cony i tallada...

Vulva es despulla, omple la seva boca i vagina amb pintura i brotxes, i corre al Cedar Bar a mitjanit per espantar els fantasmes de De Kooning, Pollock, Kline...

Vulva aprèn a analitzar la política demanant: "¿és aixó bo per na Vulva?"

El Caire (Egipte)

Menys mal que tenia una novel·la per llegir de l'autor croata Miro Gavran, titulada Judit. La novel·la narra el moment en que Judit s'ha d'enfrontar al guerrer Holofernes.

Suportar la propaganda política espanyola és molt pesat. Suposo que la de qualsevol país també. I Judit m'ha salvat de la lluita política actual. M'ha portat a l'orient dels meus avantpassats. Al mateix moment des de Pàdua m'han reclamat imatges d'uns amics del Caire, i tot plegat he reviscut la meva estança egípcia. Aquest any és el segon cop que em passa.

I em demano si les casualitats existeixen o per contra som nosaltres que fem néixer nexes d'unió . Llegint a Miro Gavran he sentit la diàspora com un fet natural, com una mirada esbiaixada. I he recordat les tardes que mirava com les aigües, del riu que xapa El Caire, abraçaven les dolces canyes de mel.

4' 33'...

Una composició que ara podria tenir un sentit diferent o no.
John Cage, que visqué a Mallorca en la seva joventut, concretament a Deià, potser no sabia de la profunditat de algunes de les seves composicions. A moments l'art ( aixó que els humans practiquen a vegades) permet una música per que escoltis els renous de l'exterior.