Jacob

 Fotografia de Lorena Guillen

Balla i seràs tel·lúric

Canta i sentiràs l'aire de la teva veu

Beu aigua de vida i no et tancaràs

Menja per ajudar-te a caminar

Estima i sentiràs l'univers

Peró no deixis de mirar el foc

Ni la nit

Personatge d'Anne Cécile Bizeul

Aquest gener a Fornalutx uns petits personatges, que la seva creadora els ha nombrat Efimeros, s'han instal·lat a un lloc que es diu "El tambor pagès". Un lloc a on es menja molt bé i la gent és encantadora. Els personatges s'escampen per dins l'estança i l'habiten com uns convidats. Tenen la presència i l'elegància dels diplomàtics. Alguns d'ells sorprenen per la seva configuració, altres et miren i deixen que et fitxis en ells. Alguns tenen ànima ancestral, llunyana, com si haguessin sortit d'un conte, altres semblen nàufrags d'una llarga travessia. A moments semblen petits xamans congregats en una tertúlia i que tenen la delicadesa  de que puguis compartir-la.

I penses que has tingut sort de poder-los veure.

Obra d'Emma Kunz

Els reis dels infants i també dels grans deixaren per Fornalutx la pols còsmica del seu origen, amb espigues de foc i colors de lluentors, que rebotaven per les escales que condueixen al petit temple de la vila. Mentrestant, una onada d'ulls tendres miraven amb il·lusió un esdevenir  màgic esperadíssim, quasi enrampats i predisposats a convèncer de la seva bondat a tots els incrèduls.

I em demanava quina seria la mirada meva vers la nit màgica. Tantes coses que hi podien entrar! Per un moments vaig pensar en uns mandales construïts amb arenes, que uns monjos havien fet , ja fa uns anys, a Pollença i que després en una bufada d'aire havien fet desaparèixer. Podia demanar tant i res. Només la serenor de la contemplació fa possible comprendre el mandala. La condició és que desprès s'esfumi en un instant, com la màgia d'una nit. Perdura la sensació profunda de haver-ho vist i si de cas també sentit. Com tantes coses.      

Wilhelm Von Kaubach. Reineke Fuchs, 1857

Els elefants tenen avantatges, la seva capacitat de agafar les copes amb la seva trompa les dona una lleugera diferència amb les altres bèsties. Malgrat la situació de la festa, em sembla que la coral, dirigida per un director amb aires místics i com absent, no acaba d'engrescar al personal. Els reis lleons estan mes ocupats amb la seva iniciació a la còpula que de tastar l'aigua de vida, que segur havien provat abans. Tampoc sembla que escoltin la música dels cans.

Potser l'enamorament de la cabra i el bou, o de la vaca i el boc, manifesta la solitud de les ovelles ¿...? que fan de llit a la monarquia fornicadora, només alterada per les bufonades de la puta moneia. El gravat deixa preguntes al aire, no sabem com va acabar, tampoc quan va començar.

I la qüestió és si la coral havia sopat.

Taller de Can Roig. Fornalutx. 2007

El moix del taller.