Jacob

 Figuera a Fornalutx, tardor de 2007

Les pues del teu cos m'arriben just quan la tardor descarrega el seu fibló i l'aigua s'endinsa per dins les clavegueres del meu pensament. Ara que creia que els camins de les fonts em guiaven per les dunes de la vida.  I em sento un estranger.

Enyoro el desert de la perifèria del Caire i les tardes blavoses, també el cafè dels matins i el bull de la calç viva.

El taller de Fornalutx m'espera carregat de silencis i he pensat que els blancs i els negres tinguin més converses. Potser l'almagre de la teulada vulgui ser un convidat, de fet els antagonistes sempre conviden a un espectador. En el fons la pintura exigeix molt, ella sempre espera dels teus ulls una mirada equilibrada.

Una antiquíssima aspiració.  

Entre ells dibuix de Mònica Fuster
Llapis, carbó i bolígraf. 4 m x 2 m. Any 2007
Galeria Maior, Pollença, fins a final d'octubre.

Quan vaig veure l'obra de Mònica Fuster i en especial uns dibuixos que serviren per publicar un preciós llibre, em vingué al cos i al cap una enrampada. La sensació de que mirar i pensar esdevenia com l'aigua dels torrents al hivern. A moments, l'art de Mònica, em recorda que diabòlic i simbòlic son antagonistes, i que em convida a la contemplació sense prejudicis. Djuna Barnes deia que la contemplació creava prejudicis, (coneixia a una estudiant d'història de l'art que quan contemplava a Tiziano agafava un atac de nervis).  Aquest  darrer treball, "Entre ells" , permet un joc de mirades per els espais sense deixar de demanar-te que el que veus és potser aquella pregunta de perquè no podem volar,  si precisament és el que voldries?

Mires i demanes. Mires i sents. Mires i relaciones. I tornes a mirar.

L'art de Mònica Fuster em permet, al menys, viure la contradicció des de l'equilibri estètic. Sentir-la i acceptar-la.

Menorah, Carol Siporen, 1995

A la pintura

Muntanya de pinzells i embarassat de pintura, medito si els vermells, ocres, blancs, negres i grisos del taller sentiran l'absència dels cantons o dels macs i còdols o dels cants de matinada i de les mirades perdudes dins la serra de tramuntana.

Em demano si les oracions a Son Torrella, només escoltades dins els seguers de rogenques roques esllavissades, serviran de profilàctica redempció a la espera d'unes pintures que manlleven l'espai i el temps.

I penso que el meu virus és la teva llum.

El primer dia de l'any nou jueu, em desplaço a la Ciutat de Palma. Enrere queda l'estupidesa d'unes festes que a la Mallorca fonda encara és practiquen. Les animalades sempre son animalades.

A la ciutat de Palma hi tenia ganes de pasturar. Una visita a les fotografies que li feren a Frida Khalo i una mirada neutra a les escultures i dibuixos d'Alberto Giacometti.

A la tarda, l'avi de la XV generació de la meva família, Jacob Sureda, m'ha escridassat des de ignotes estàncies del passat . Avui comença l'any nou per  la família jueva, el 5768. Un aire de tristesa i nostàlgia ha visitat el taller i no era cert que els grisos s'havien enverinat.  He optat per escoltar la preciosa melodia Kol Nidrei del compositor Max Bruch i he recordat que aquests dies na Marian i na Xisca han passat per Fornalutx i també na Beatriu, i que na Marian m'ha parlat del yiddish que estudia a Alemanya i na Xisca del Càtars d'Occitània i de la màgia dels dibuixos de Beatriu . I del viatge de na Paula a Itàlia per estudiar art. I que les mirades grises les porto jo.

Per celebrar l'any nou, he comprat una botella de vi negre que a la seva etiqueta hi porta un dibuix d'una partitura.

I els grisos escolten música, una música  inspirada en una oració jueva.

I l'avi Jacob Sureda suaument ha sortit del meu pensament. I la promesa dels blancs embrutats suren dins l'espai del taller com la mirada perduda dels amants que cerquen una estància de pau.

Shana Tovah!

 Plaça de Fornalutx 7 de setembre de 2007

El Govern Balear, el Consell Insular de Mallorca i l'Ajuntament de Fornalutx, conjuntament amb

Jack Daniel's, JB, Vodka Absolut, Gin Xoriguer, San Miguel, Gin Beefeater, Estrella Damm, CocaCola, Marihuana, J. Walkers, Fanta, Haxix, Martini, Four Roses, Ron Negrita, Cocaïna, Bacardi, Larios, Ballantine's i totes les demés Herbes dolces i seques celebren profundament que el bou anomenat Vitube de 300 kilograms s'hagi portat bé.