Si traiem la mà fora del cosmos, estem dintre o fora?
Judit, El Caire i Miro Gavran
albablank | 11 Març, 2008 00:58
El Caire (Egipte)
Menys mal que tenia una novel·la per llegir de l'autor croata Miro Gavran, titulada Judit. La novel·la narra el moment en que Judit s'ha d'enfrontar al guerrer Holofernes.
Suportar la propaganda política espanyola és molt pesat. Suposo que la de qualsevol país també. I Judit m'ha salvat de la lluita política actual. M'ha portat a l'orient dels meus avantpassats. Al mateix moment des de Pàdua m'han reclamat imatges d'uns amics del Caire, i tot plegat he reviscut la meva estança egípcia. Aquest any és el segon cop que em passa.
I em demano si les casualitats existeixen o per contra som nosaltres que fem néixer nexes d'unió . Llegint a Miro Gavran he sentit la diàspora com un fet natural, com una mirada esbiaixada. I he recordat les tardes que mirava com les aigües, del riu que xapa El Caire, abraçaven les dolces canyes de mel.
Els dies i les serenes | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (9) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Presentació
Menú
Cerca
Calendari
| « | Maig 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
Recentment
Categories
Els meus enllaços
A moments ...
- Digue'm Ariadna
- Joan l'occità
- Kokon
- Kroke
- Melicotons al sementer
- Noves Flors
- Poemes des de l'Alguer
- Sophie Solomon
- Ubu
- Una aventura [BibliOdyssey]
A mi també em cansa, i molt, la propaganda política. I vote, no cregues que no, tot i que sempre tinc la impressió que perdem. Fa segles que perdem. Si més no des de la Nova Planta.
Jo també he estat llegint la novel·la que tinc entre mans, tot i no tenir avantpassats sicilians. I m'ha anat bé. M'agrada molt la foto de El Caire que has posat, tan gran, amb aquests clarobscurs i aquest cel de reminiscències daurades, i la silueta de les piràmides al fons.
Entrar al teu blog em produeix sensació de placidesa.
Sólo al contemplar tu fotografía, se han abierto las aletas de mi nariz y se han desparramado sobre mi mesa el almizcle y la canela, el sándalo y la mirra. Mientras, frente a la ventana he visto surgir la mirada oscura de un cairota ¿o será una hurí?
Ah, Cayro, si te contara. Soy oriental de temperatura, así me reconozco
Oh Novesflors, grácies per les teves paraules.I és cert el que dius sobre la política.
Mai em quedo a gust amb els resultats, des de fa anys. Menys mal que la literatura ajuda.
El Caire és com és, una bogeria de colors i sentits,del que quasi mai em pots sortir.I jo l'enyoro molt.
Salut
Benvinguda a Jacob, Lucinda a ratos. Que fascinant la teva percepció i que agradable les olors...i si la mirada és fosca...serà la d'un fedayin?
Salut
El Caire! Mai no hi vaig ser. El teu post em dona les ganes de visitar aquestes contrades...però la meva dona no acceptarà mai de seguir-m'hi.
Tampoc jo he mai anat al Cairo.
M'agradaria fer una immersio'en aquests colors, perfums i sons tan diferents de mi!
Benvolgut Joan, potser tindries que fer.hi una volta. Igualment Cinzia ho tindries que provar. Segur que ho trobaríeu fascinant .
Salut
Esta foto es muy buena. Se ven los estratos del tiempo.Son los velos que cubren una ciudad misteriosa en la que reposa René Guenon.
Benvingut Kokon!!
Potser El Caire sempre guarda els misteris, ella és així, també les deixa entreveure..
Salut!!