Si traiem la mà fora del cosmos, estem dintre o fora?
Abraçada
albablank | 22 Maig, 2008 16:48
Potser tindria que haver dit qualque cosa més. Però les paraules no em surten. No en tinc i les poques que tinc se'm perden per les clavegueres del pensament. Els colors em reclamen i el taller em mira com si ell i jo tinguéssem deutes antigues.
Només que vosaltres, els amics i els que deixau a els vostres blogs les espurnes del vostre mirar i sentir i que compartim a moments, mereixeu un petit adéu. Necessito fer la casa neta, encapsar els meus escrits i deixar que el temps faci la resta. No abandono a Jacob, només que ara vol descansar.
No cal dir l'emoció que el blogaire Kokon m'ha fet sentir amb el seu post dedicat a Jacob. A ell dir-li que, a moments, voldria ser com el pintor Wu Daozi que va desaparèixer dins la calitja d'un paisatge que havia acabat de pintar o com el poeta Li Bo que va morir ofegat dins el riu, tractant d'agafar el raig de llum de la lluna que es reflectia damunt l'aigua i que tantes vegades havia escrit.
Com tampoc deixo a Noves Flors que les llàgrimes banyin la seva pell. Sensibles i delicades les seves mirades i sentiments, que han fet una visita obligada per dins les seves pàgines, visites que més d'una vegada en permetien tenir esperances sobre l'art.
No deixaré de visitar-vos. Com tampoc a Joan d'Occitània i el seu espectacular blog, potser tindríem que nombrar-lo cap pare dels blogaires de la Mediterrània. Ni a Passatger, qui fou quasi el culpable, sense ell saber-ho, que m'engrescà a obrir el meu blog, ni a Cinzia de l'Alguer amb la seva recerca del amic amat, ni a Avalon per gaudir dels seus treballs artístics, joies de dibuixos. Com tampoc a Alta mar, una vertadera enciclopèdia de la ciutat de Palma. Ni tampoc a Ariadna i el seu laberint de lectures que sempre ens proposa. I tants....
No acabaria.
Era un acte de fe, només.
Creadors | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (8) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Presentació
No demanis un camí a qui no s'ha perdut mai...
Menú
Cerca
Calendari
| « | Agost 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
Recentment
Categories
Els meus enllaços
Elles/Ells
- Ariadna al laberint grotesc
- GreenLion
- Imunka
- Kokon
- lo blòg deu joan
- Novesflors
- Passatger
- Poemes des de l'Alguer [Lliri Blanc]
- The Art of Memory
- Woolgathersome
- [u-221e]
Bon descans i bona lluna, Jacob.
Fins aviat, espere.
No tardes mucho
... No sabia què dir quan vaig llegir que volies descansar i marxaves. Ho havies buidat tot i em donava la sensació que es té quan arribes a una casa deshabitada, on saps que les parets, el terra i el sostre amaguen i callen veus i silencis, i sents aquella sensació estranya que fa que busquis històries amb la mirada, perquè de tenir-la quieta una vel de tristesa s'esquinça... I si et perds en un paisatge pintat o camines a la recerca d'una lluna, quan el color i la forma s'ajuntin o l'ombra i el reflex s'abracin, sempre hi haurà qui, en un petit i senzill laberint, somriurà en veure i llegir la teva petjada...
Descansa, Jacob i agafa tota la força com en el poema d'Ausias March: "Sí com lo taur se'n va fuit pel desert/quan és sobrat per son semblant qui·l força/no torna mai fins ha cobrada força/per destruir aquell qui l'ha desert".
Sabrem esperar-te. Segur que el reneixement de Jacob serà un esperó per a tots. Una abraçada.
Gràcies a tots, amb tot el meu cor.
trobaré a faltar les teves paraules!
tot i ser poc comentarista :)
esper que ens vegem aviat, junt amb la petita gran Avalon!
"... recorda la força que et dóna la màgia de viure en llibertat. no ho pensis, i escolta el so de la llum, que no acabarà quan mori el temps"
Jacob, et prometo, et necessitem. Un blogaire que se'n va, és un poc com una estrella que s'apaga i la foscor que guanya terreny. No és cert que totes les estrelles son iguals i que qualsevol una pot remplaçar qualsevol altra. Em dol que ens abandonis. No ho facis de manera definitiva, te'n prego. Feia temps que no t'havia visitat, i ara em sento vergonyos. Ja ens manques.
No sé si ho llegiràs però per si de cas... bon començament d'estiu, Jacob.